ENTREVISTES

Marina Miralles Mestre
<<Filologia vol dir amor per les lletres, per les paraules. Això és el que sento jo>>.

Hem entrevistat a Marina Miralles Mestre, de 22 anys, una estudiant de tercer any de filologia catalana.

-Què volies ser quan eres petit/a? 

Tenia èpoques de mestra i altres de metgessa. Però recordo que m’encantava corregir els dictats de tots els companys de la classe, i llegir i escriure.

-Quin itinerari estudiantil vas agafar? 

De lletres (humanístic)

-Quants anys vas estar o estàs estudiant? 

Des que vaig començar P3 que no he parat d’estudiar! Ara estic fent tercer de Filologia Catalana, de manera que porto divuit anys estudiant, si es mira així. D’universitat en porto tres.

-Et van costar els estudis? 

No.

-En cas de que en tinguis, et va costar trobar feina?

No. Faig classes de repàs, de piano i també de música a una escola, i en tots els casos han estat ells qui m’han trucat per oferir-me feina. 

-Quina carrera vas fer o estàs fent? 
Filologia catalana.

-T’agrada? 

Sí, molt.

-Quan vas decidir que volies ser filòleg/a? 

A segon de batxillerat, a l’assignatura de Literatura Catalana. Gràcies a la passió encomanadissa de la professora i a Solitud, de Víctor Català, vaig veure clar que allò era el que volia fer.

-Quines sortides té la teva carrera? 

Ens diuen que el 80% acabarem sent professors... Però també té moltes sortides en l’àmbit editorial, o en el món de la correcció, la traducció... I l’1% dels afortunats acaben sent escriptors.

-Per què filologia? 

Filologia vol dir amor per les lletres, per les paraules. Això és el que sento jo.

-Quans anys portes exercint o estudiant aquesta professió? 

Estic al tercer any.

-Si no t’hagués anat bé la filologia, què hauries fet? 

Si no m’anés bé la carrera, me n’aniria a veure món, a passar un any a fora, i tornaria amb el cap més clar.

-Com penses que seria el món sense la filologia? 

El món seguiria girant sense problema, segurament amb un desgavell ortogràfic important, però els que realment tenim la vocació sentiríem un buit molt gran.

-Com creus que està el món laboral per als filòlegs actualment? 

Diuen que hi ha una bona fornada de professors d’edat avançada que estan a punt de jubilar-se. Quan ho facin, quedaran molts llocs lliures. Fora de l’àmbit del professorat, però, crec que està bastant fumut. 

Pepa Comas SanMartí
<<La literatura i les llengües m’estimulen molt.>>

Hem entrevistat a Pepa Comas SanMartí, de 53 anys, antiga estudiant de filologia hispànica que actualment treballa al departament d'interior de la Generalitat de Catalunya.

-Què volies ser quan eres petit/a?

 Veterinària

-Quin itinerari estudiantil vas agafar?

 Vaig fer el que abans s’anomenava COU (ara correspon més o menys al Batxillerat però el COU només durava un any) més aviat de ciències.

-Quants anys vas estar o estàs estudiant? 

 Molts perquè primer vaig fer 4 cursos de Psicologia però vaig descobrir que no m’entusiasmava (vaig trigar una mica a adonar-me’n, oi?) i després ja vaig fer Filologia tot seguidet. Entre una cosa i l’altra 9 anys d’universitat.

-Et van costar els estudis?

 Si he de ser sincera...no em van costar gaire. Els dos últims anys una mica potser perquè ja treballava a jornada completa i no podia anar a totes les classes.

-En cas de que en tinguis, et va costar trobar feina? 

 Durant la meva joventut la situació no s’assemblava gaire a l’actual. Recordo que sempre que vaig voler vaig trobar feina ràpidament, enviava 10 o 12 currículums i en menys d’una setmana podia escollir entre 3 o 4 feines. La veritat és que, més que buscar feina, les feines et trobaven a tu.

-Quina carrera vas fer o estàs fent?

 Filologia hispànica

-T’agrada?

 Sí, em va agradar molt mentre l’estudiava i encara m’agrada, la literatura i les llengües m’estimulen molt.

-Quan vas decidir que volies ser filòleg/a?

 Quan estudiava psicologia i no em sentia a gust, se’m va despertat el “cuquet”.

-Quines sortides té la teva carrera?

 Docència, traducció i interpretació, elaboració i correcció de textos, planificació lingüística, comunicació...i crec que el bagatge que t’ofereixen aquests estudis poden facilitar i afegir un valor a qualsevol activitat humana perquè l’habilitat comunicativa és la base de tot intercanvi.

-Perquè filologia?

 Perquè m’agrada llegir, escriure i entendre la màgia de la combinació de les lletres per formar paraules que descriuen conceptes, i les paraules combinades que expressen pensaments, sentiments, la manera de veure el món.

-Quans anys portes exercint o estudiant aquesta professió?

 Vaig exercir uns 15 anys com a planificadora lingüística a l’administració, però ara em dedico a una altra cosa.

-Si no t’hagués anat be la filologia, què hauries fet?

 Segurament, ciències de la informació o filosofia.

-Com penses que seria el món sense la filologia?

 És que no m’ho puc ni imaginar!! Es diria potser d’una altra manera però no podria no existir. Els éssers humans ens distingim de la resta de criatures per la capacitat de parlar, per la llengua, les llengües són l’expressió primera i fonamental de les cultures.

-Com creus que està el món laboral per als filòlegs actualment?

 Crec que està força malament però no per als filòlegs sinó per a la majoria de professionals. Així i tot, crec que si t’agrada, fes-la...encara que acabis treballant d’altres coses.